UN CONTE AUSTRALIÀ

El collaret de petxines

                    Vet aquí  que una vegada, en una petita illa d´Austràlia hi havia una família que era molt pobra. El pare, la mare i el fill vivien  en una cabana i no tenien gairebé res per menjar.

En aquella illa, per anar a comprar, es feien servir petxines. Els rics tenien moltes petxines, en canvi, els pobres gairebé no en tenien.

Un dia, el fill de la família passejava pel poblat i va veure uns homes que estaven menjant. Es va aturar a mirar aquells plats tan apetitosos i un dels homes el va escridassar:

-Què hi fas aquí?

Aquell home duia al coll tres magnífics collarets de petxines: blanques, grogues, roses… de tots colors i de totes mides.

-Per què mires d´aquesta manera les meves petxines? No n´has vist mai de tan boniques, oi ?

Els altres nois es van cargolar de riure en veure la cara del noi.

Llavors, el noi, molt enfadat pel posat burleta que feia, li va contestar:   _ Algún dia, jo també tindré moltes petxines, i fins i tot més que tu!

L´home es va quedar de pedra i, molt enfadat, va cridar:

– Vés-te ´n ara mateix!  Que no saps que sóc el cap de l´illa perquè no hi ha ningú que tingui més petxines que jo!

Quan en tinguis més que jo, potser em podràs substituir!

Aleshores,  va trencar un tros de petxina i el va llançar  als peus del noi, i li va dir amb to mofeta:

– Em sembla que tu mai  no tindràs gaire cosa més que aquest bocí de collaret!

El noi va arreplegar el tros de petxina i se´n va anar sense dir res. Quan va ser lluny del poblat, es va trobar una dona que duia un cistell amb taronges i , tot donant-li el bocí de petxina, li va demanar:

– Si us plau, que em pot  vendre una taronja?

La dona en va partir una, li´n va treure els pinyols i els va oferir al noi.

-Vet aquí tot el que pots comprar amb aquest tros de petxina!

El noi va agafar els pinyols i se´n va anar  cap a casa trist i cansat. En arribar, va plantar els pinyols de la taronja i es va posar a dormir.Quan es va despertar, va veure que de la llavor havia crescut un arbre atn alt que no es podia veure la capçada sencera. El noi s´hi va enfilar i, de tan alt que era, va arribar fins als núvols. Un cop allà, va veure una casa i , sense pensar-s´ho dues vegades, hi va entrar.

A dins, hi havia una parella de vellets que , amb cara de sorpresa, li van preguntar:

– Com has arribat fins aquí? No hi ha ningú a la Terra que hagi pogut pujar fins aquí dalt. Deus ser molt espavilat, tu!

Per celebrar-ho van dinar junts. Van començar a menjar sopa d´una gran sopera. Però, com més en menjaven, més sopa hi havia. El noi va explicar als vellets tot el que li havia passat amb el cap de l´illa. Quan van estar ben tips, el marit li va donar un tros de bambú. En abocar-lo, no paraven de caure petxines. N´hi havia tantes que no es podien comptar.

– Emporta´t el bambú, la sopera i la destral, i quan arribis a terra, talla l´arbre. La gent és molt envejosa i potser, quan sàpiguen d´on ho has tret, pujaran a buscar petxines i faràn malbé casa nostra – li va dir el marit.

Quan el noi va arribar a terra, de seguida va tallar l´arbre i va anar a explicar-ho tot als seus pares. Després , va decidir anar a veure el cap de l´illa.

Quan va ser davant seu, el cap li va dir:

-Què noi, ja tens les petxines?

-Sí, però primer vull comptar les teves- va dir el noi.

El cap en tenia moltes  i les van comptar totes. Però quan el noi va ensenyar les seves, tothom va quedar mut. N´hi havia tantes que no es podrien comptar.

Així doncs, el noi va ser nomenat cap. A partir d´aquell dia, tots els habitants de l´illa van viure feliços perquè el noi no va permetre que ningú passés gana.

                                                                      Conte popular australià.

 

Extret de : Llibre ” La balena blanca. Llibre de lectura 2″ Edicions Castellnou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: