Un dia llegint un article sobre la hiperactivitat, em va agradar moltíssim un parell de frases. Em sembla recordar que  era una noia qui escrivia l´article. Deia així:

…” No miris enrere ni ploris pel passat, perquè ja ha marxat, i no et preocupis pel futur, perquè encara no ha arribat. Viu el present i fes-lo tant bonic que valgui la pena recordar-li ” IDA  SCOTT TAYLOR

……. ” Caminarem pel camí de la vida caient, plorant, rient, enfonsant-nos, fent i desfent el verb ESTIMAR, cadascú a la seva manera, com tothom.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: